Debat. El paper del disseny en la senyalística

Demano al meu amic que vagi a comprar llet de civada al Mercadona

 

 

Per facilitar l’orientació del meu amic dins del supermercat Mercadona, he utilitzat diverses estratègies:

  • Dibuixar un mapa esquemàtic amb una distribució clara: He representat les seccions principals amb dibuixos icònics (fruites, begudes, pa, iogurt) perquè sigui fàcil identificar cada zona.

  • Marcar el recorregut amb fletxes: He traçat el camí des de l’entrada fins al punt B (la llet de civada) amb indicadors visuals que ajuden a seguir la direcció correcta.

  • Utilitzar punts de referència visuals: Elements destacats com la zona de pa i brioixeria, la secció de begudes i els prestatges de iogurts serveixen com a guies per saber en quin punt es troba el meu amic en cada moment.

  • Situar l’entrada i caixes de pagament: És important per orientar-se i tenir una noció de la distribució general de l’espai.


Quan ens trobem en un espai nou, podem tenir dificultats per orientar-nos per diverses raons:

  • Manca de senyalització clara: Si no hi ha cartells visibles que indiquin les diferents seccions, és fàcil desorientar-se.

  • Espais amb estructures complexes: Llocs grans com supermercats, centres comercials o biblioteques poden tenir una distribució confusa.

  • Canvis en la disposició dels elements: En supermercats, de vegades reubiquen els productes, fet que pot portar a confusió encara que hi anem sovint.

Elements que ens ajuden a construir un model mental d’un espai:

  • Referències visuals: Colors, formes i ubicació d’elements fixos (caixes, prestatgeries, cartells).

  • Orientació en relació a punts fixes: Recordar on està l’entrada, les caixes de pagament o una secció coneguda.

  • Cartells informatius: Senyalitzacions que indiquen categories de productes, sortides d’emergència o direccions.